GEORGES CUISENAIRE I ELS NOMBRES EN COLOR * Els reglets
Els colors no són triats a l’atzar: el vermell, el rosa i el marró pertanyen a una “família” (seqüència 2-4-8); el groc i el taronja a una altra (seqüència 5-10); el verd clar, el verd fosc i el blau una altra (seqüència 3-6-9); la tira blanca representa l’afirmació de tots els colors i pot construir el valor de les altres tires un nombre exacte de vegades (1); i la negra, la negació del color, no pot construir el valor de les altres tires un nombre exacte de vegades (7).
Ràpidament passa a representar les tires de cartolina amb prismes rectangulars de fusta de base quadrada, de mides que oscil·len entre 1 centímetre i 10: neixen els reglets!
Cuisenaire posa a l’abast dels seus alumnes els reglets i aviat observa les grans possibilitats que tenen per al càlcul, pel que decideix utilitzar-lo com a material didàctic per a l’aprenentatge de l’aritmètica. Als reglets els posa el nom de Nombres en Color i el 1952 publica el llibre del mateix nom que provoca gran curiositat entre els docents de diferents universitats i contacten amb aquest mestre rural per conèixer el seu treball.
El professor Caleb Gateño, de la Universitat de Londres, ajuda a difondre per tot el món el mètode, descobrint noves possibilitats per a l’ensenyament de les matemàtiques: utilitzant una representació literal dels reglets troba grans utilitats per a treballar l’àlgebra, però també investiga i difon les aplicacions a la física i la música. La eficàcia del material es reconeguda ràpidament en més de seixanta països; pedagogs, matemàtics i psicòlegs s’entusiasmen amb l’aplicació del mètode: Gotardo, Piaget, Choquet, Papy,...
El 1968 Cuisenaire rep la més alta menció pedagògica de Bèlgica i el 1973 la Unesco suggereix la reforma dels programes de matemàtiques recomanant l´ús d’aquest material.
Bibliografia:
Regletas digitales - Joc online
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar